Crítica política
Dret a l'honor i llibertat d'expressió en el context polític

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas en què una persona va demandar a una vicepresidenta del Govern per considerar que algunes de les seves declaracions públiques van perjudicar el seu honor. En concret, la vicepresidenta havia fet comentaris als mitjans de comunicació sobre la suposada adquisició fraudulenta d'un habitatge, l'enriquiment durant la pandèmia i la possible comissió de delictes fiscals per part del demandant, que és parella d'una presidenta autonòmica. El demandant va sol·licitar que es reconegués la intromissió en el seu honor, una rectificació pública, una indemnització i la publicació de la sentència en un diari nacional.
La defensa de la vicepresidenta va argumentar que les seves declaracions estaven protegides per la llibertat d'expressió, especialment en el context de la política, i que, a més, com a diputada, tenia certes proteccions legals. No obstant això, el Tribunal Suprem ha aclarit que la inviolabilitat parlamentària només abasta el que es diu dins del Parlament, no fora d'ell, com en entrevistes o rodes de premsa.
El Tribunal va analitzar si les declaracions eren merament crítiques polítiques o si realment perjudicaven l'honor del demandant. Considerava que, tot i que les paraules podien ser dures, es basaven en fets que s'estaven investigant i no eren insults ni acusacions infundades. A més, el Tribunal Suprem va tenir en compte que el demandant, tot i no ser una figura pública en sentit estricte, sí que té certa notorietat per la seva relació amb una figura política.
Per al TS, la llibertat d'expressió en l'àmbit polític preval sobre el dret a l'honor, ja que les declaracions tenien un interès públic i una base raonable.